"TERRA IGNOTA"
Ulls entaforats
dins d'obscurs forats,
fresquegen com rierals
orbs d'aigua fresca,
perduda la claror
d'uns vells fanals
que sols saben de gresca.
La nit, obscura, seca,
ja ha perdut la meca;
ha oblidat que ja és de dia,
que ja clareja pels tossals;
li és indiferent si peca
a tota la minyonia.
Xiscla un corifeu
enfront tanta fellonia:
ja no em reconec la veu;
aquesta terra no és la mia.
Francesc Marcé i Puig
24 d’agost de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada