"EL MELIC"
Si em miro el melic
potser no escric.
Massa poetes se’l miren
i tan sols deliren,
amb somnis perduts
i mals aixoplucs.
És l’esport nacional
que a ningú fa mal,
destil·la esperances
i cou recances,
tot distraient al personal.
No sé si pensar
que hi ha
massa carn d’analista,
massa mot fora pista,
massa delitar-se
amb el que pogué ser
i no serà.
No és que condemni
tot onanisme,
ni vulgui exhalar moralisme,
ni abomini del somni
ni de l’insomni,
ni del dret de tothom
a la queixa,
però és que, amb escreix,
esqueixa
tota lluentor de la vista.
Francesc Marcé i Puig
14 d’octubre del 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada