Presagis catafòrics

 "PRESAGIS CATAFÒRICS"

Maleïts poetes 

d’ara mateix 

o que m’heu precedit, 

digueu-me

perquè us llegeixo a la bestreta, 

com si ja us hagués llegit. 

Quan, pallús de mi, 

se m’acut una paraula, 

que decideixo fer servir, 

un mot que m’ha d’atraure, 

com si no me’n pogués resistir, 

que, sens saber perquè, em captiva,

com si anés a la deriva,

al proper poema en què m’endinso, 

sigui d’en Segarra, Alcover, Abelló, 

Margarit, Torres o mossèn Cinto, 

em salta de cop al ulls distrets, 

trencant la cadena, un medalló 

que m’esquinça la mirada, 

talment una àmfora trobada, 

no esperada ni cercada, 

i que és just aquell vocable 

que jo pensava haver extret 

del meu enginy irrevocable.

Si no fos descregut i iconoclasta 

em fondria en fantasies, 

en somiejos d’estranyes connexions 

amb muses eixelebrades, 

per tots aquells sortillers guiades, 

per fer-me dir el que ells ja havien dit, 

per no caure en il·lusions 

de creure que puc ser jo 

qui està conquerint nous horitzons.

Francesc Marcé i Puig 

13 d’octubre de 2025.