"MAR DE NIT"
El mar absent,
però tant proper,
acompanya
qui és a recer,
lleu brogit
que amanyaga
com un crit
escardalenc,
sorgit del fons
d’un avenc,
amb un ritme
escadusser,
com un himne
que s’aprèn,
color de gos com fuig,
que llepa la galta
sens rebuig,
afalac dins de la nit,
sense cap falta,
lluny de tot oblit,
que no sobta
i corprèn,
averany
de qui sap què,
lletania
lluny del dia,
plany joiós
i envanit,
bram d’ase estabornit,
bressol, consol
de cap cabòria,
enemic de la cridòria,
plàcid company,
senzill delit.
Francesc Marcé i Puig
13 d’octubre de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada