Epigrames implacables

EPIGRAMES IMPLACABLES 

1

Hi ha polítics

a qui més valdria no  haver nascut. 

Sortosament, tard o d’hora,

podrem dir, 

la història se us ha endut;

bon profit. 

2

Estossinada rera estossinada, 

l’anomenat progrés avança. 

Ben poca pleballa se’n pot nodrir.

A qui no balla la seva dansa 

no li queda ni un mal racó on morir. 

3

Paraules que emmirallen, 

creant fets que són sospir, 

arrosseguen ànimes de càntir, 

deleroses, cercant respir. 

4

Qui no ho abasta tot no és ningú, 

diuen males llengües de cor bru. 

Massa pallús se les escolta, 

sens ni somniar amb la revolta, 

no deixant mai de pagar-los tribut. 

5

Una lliçó dura hem après, 

la fantasia no alimenta ningú, 

si no s’ha llaurat bé la terra, 

si no hi ha oli a la llàntia 

perquè no s’apagui el ble. 

6

Plau aquesta cantarella 

que cal viure l’ara i aquí, 

fins podria ser molt bella, 

si no fos que, sols copsat, 

l’ara ja és ahir 

i ningú té el mateix aquí. 

7

Cal tenir afanys més que il·lusions 

doncs, si aquestes s’assoleixen,

sempre esdevenen decepcions. 

8

Alguna vegada estaria bé 

que per sostenir les creences, 

-implacables dogmes de fe- 

no calgués, desesperadament, 

fer bullir l’enteninent 

de qui es cerca complaença.

Francesc Marcé i Puig 

2 d’octubre de 2025