Epigrames implacables 2

 EPIGRAMES IMPLACABLES 2

9
En aquest maleït planeta 
a punt de  colapsar 
tothom va a la seva 
i ningú no sap on va. 

10
Enlloc ja no hi ha cap persona, 
tan sols bots cap quadrats, 
experts en fugir d’estudi, 
dedicats a fer la mona, 
perpetuant un etern interludi. 

11
Aparences i aparences, 
tan sols compte l’escena, 
tan sols tigres de paper, 
tant és si hi ha mullena, 
com si cal adobar el celler, 
globus buit aquest carrer. 

12
Massa aldarull, massa xivarri, 
per emmudir cap petit crit, 
cap senyal que no encaparri, 
per desvetllar monstres de la nit, 
per ensopir la gent del Barri 

13
Sembla que la corrupció ve de lluny, 
dels ancestres més distants, 
manen els corruptes i es freguen les mans 
Sols sura qui té padrins. 
D’això en diuen democràcia 
Quina poca gràcia.

14
 És difícil de saber 
si hi hagut mai res de genuí,
en aquest maldestre jardí.
Però potser no és el més rellevant, 
ni cal mirar tan prim, 
tan sols no acabar engaltant 
tot el que fa pudor de socarrim.

15
És cert que el món se’ns descobreix 
segons la lupa amb que se’l mira, 
però amb l’objectiu d’ull de peix 
tot sembla de la mateixa mida.

Francesc Marcé i Puig 
6 d’octubre de 2025.