Entrades
"CRIT ESCARRANSIT"
Esquifit, escardalenc, escarransit,
així és com ressona el meu crit,
diluint-se entremig de tanta gent,
ostatge d'un vent ple de brogit.
Penso que algú em sent, però ningú em sent,
guspira dissipant-se dins la nit
a qui sols sotja algun cor absent,
tal un malson que assetja dins del llit.
Adesiara crec que més val no badar boca,
no pas per allò de què qui en té s’equivoca,
sinó perquè mai ningú no escolta.
Tothom sols s'escolta a si mateix.
No dic ser dels de qui aquest mal no pateix,
i m'adono, ben mirat, que, tot plegat,
resulta que no te pas ni solta ni volta.
Francesc Marcé i Puig
5 de setembre de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada