"FA GOIG"
Em captiva la teva sola presència.
M'atrau la teva mirada picardiosa.
M'adelita la connexió dels nostres cossos.
Em plauen tes cabòries, part de ta existència.
M'encisa la teva rialla joiosa.
Fa goig que semblem dos mossos.
M'atrau la teva mirada picardiosa.
M'adelita la connexió dels nostres cossos.
Em plauen tes cabòries, part de ta existència.
M'encisa la teva rialla joiosa.
Fa goig que semblem dos mossos.
Em captiva que siguis tan tu.
M'atrau la teva silueta en caminar.
M'adeliten tes moixaines desimboltes.
Em plau el teu bategar tan oportú.
M'encisa que mai estiguis massa enllà.
Fa goig arribar a tot arreu sens gaires voltes.
M'atrau la teva silueta en caminar.
M'adeliten tes moixaines desimboltes.
Em plau el teu bategar tan oportú.
M'encisa que mai estiguis massa enllà.
Fa goig arribar a tot arreu sens gaires voltes.
Em captiva que hi siguis quan no hi ets.
M'atrau la teva veu melodiosa.
M’adelita quan junts restem ben quiets.
Em plau ta deambulació parsimoniosa.
M'atrau la teva veu melodiosa.
M’adelita quan junts restem ben quiets.
Em plau ta deambulació parsimoniosa.
M’encisa quan juguem a ser dos ximplets.
Fa goig compartir tant el vers com la prosa.
Fa goig compartir tant el vers com la prosa.
Francesc Marcé i Puig
17 de febrer de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada