"VES QUINA XARANGA"
Regalims de llum
buiden l'esperit
sense fer gaire profit.
S’escolen pujol amunt
Presoners del seu perfum.
Ves quina xaranga
que han organitzat
sens ni tan sols existir;
sens fer gaire bullanga
per tal de no sofrir.
Si fossin aigua
serien bombolles.
Si un tros de pa
ni tan sols les molles.
Perdonem-les per no sentir
i també per no alenar,
que els fruits del somieig
són espurnes folles
filles del desig.
Francesc Marcé i Puig
27 de febrer de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada