Cerdanya

"CERDANYA"

Mig calmós el Segre

esdevindrà irat

quan el de la Llosa,

coent, de mala gana,

tot just se li entrega,

com si li fes nosa, 

mentre per sa ribera,

sota bedolls i salzes,

frares de verneda,

matafocs i orelles d'ase,

s’afanyen a fer-hi estada,

perseguits per les àries 

de la descarada merla, 

que canta, canta i canta 

i mai no para, 

talment com si els digués,

afanyeu-vos a viure

que el món s'acaba.

Francesc Marcé i Puig

26 de maig de 2025

Tots aquests

"TOTS AQUESTS"

Tots aquests que ens encolomen com d'alt standing 

i la seva munió de seguidors encisats, 

que troben remei, en la identificació, 

a tots els seus somnis irrealitzats, 

que troben en el contacte una nova escalfor, 

sens por a què tiris o troians els demandin.

Tots aquests que comparteixen neollengua,

que permet que es reconeguin entre ells,

que quan plou tinguin un bon paraigua,

que fa que deixin de sentir-se mesells 

i que les pors desfilin pel desaigua.

Tots aquests, és igual de quin color siguin,

què portin dins del cap o a qui pessiguin.

Tant és si son tiris o troians, 

si mengen carn, cebes o enciam; 

tots adoren el mateix ciri, 

que se’ls fon entre les mans.

Francesc Marcé i Puig

20 de maig de 2025.

Marsopes i homenets

 "MARSOPES I HOMENETS"

Diuen les marsopes, 

no volem menjar sopes.

Diuen els dofins, 

amagueu tots els vins. 

Ai, ai, què hem de fer, 

si no hi ha mel al femer.

Diuen els conills, 

no volem tenir més fills.

Diuen els pardals, 

per què som tan animals?

Ai, ai, què hem de fer, 

si no hi ha peça al teler.

Diuen els oriols, 

res a veure amb els mussols.

Diuen els ossos, 

per què som tan grossos?.

Ai, ai, què hem de fer, 

amb tot aquest merder.

Diuen els homenets, 

per què tenim el cul estret?.

Diuen les donetes, 

per què cal ser bufonetes?

Ai, ai, què hem de fer?

Mala peça al teler.

Francesc Marcé i Puig

20 de maig de 2025.

Amics

 "AMICS"

Amics, uns de presents, 

d’altres periòdics 

i uns altres de latents, 

que no vol dir oblidats, 

sols sens vincles metòdics, 

mancats de cites urgents, 

no sotmesos a necessitats.

Amics, uns perseguits, 

d'altres fruit de l'atzar, 

però sempre escollits, 

resultat d'una atracció, 

que han fet vibrar el radar, 

que ens fan sentir acollits, 

lluny de fantasmes de ficció.

Amics, reflexos diferents, 

espills del nostre rostre, 

que no ens deixen deformar 

la imatge que està emetent 

el nostre cos com a mostra, 

on no si val aparentar.

Amics, si no són sobrevalorats 

i encara menys menystinguts. 

Qui ens deixa ser presentats 

tal com som, sense embuts.

Francesc Marcé i Puig

20 de maig de 2025.

Si fa, o no fot

 "SI FA O NO FOT"

Uns prohibeixen en nom de déu, 

d'altres en nom de la llibertat.

Si fa o no fot.

Uns rampinyen fent veure que no es veu, 

d'altres pel bé de la societat.

Si fa o no fot.

Uns es guillen cercant felicitat, 

d'altres esperant el jubileu.

Si fa o no fot.

Uns malden per salvar el món, 

d'altres per enfonsar-lo.

Si fa o no fot.

Uns odien els rodamóns, 

d'altres pretenen purgar-los.

Si fa o no fot.

Diuen que és toquen els extrems 

i sovint és veritat.

No pas perquè el centre sigui la solució, 

sinó perquè ambdós veneren tòtems,

intentant eludir la realitat.

Francesc Marcé i Puig

17 de maig de 2025.

Poetes

"POETES" 

Poetes, estafadors,

retorçats malfactors, 

lladres de paraules, 

que sovint ningú entén, 

potser ni tan sols vosaltres, 

que les llenceu alegrement 

                                         al vent.

Divinitzats fins l’èxtasi 

per sapastres que admiren, 

qualsevulla que sigui, 

vostre darrer desbarrament.

Competint per ser més esnobs 

que els vostres antecedents, 

malgrat això suposi 

perdre pel camí els esclops.

Heu abandonat el so 

i el ritme de la cançó, 

l’únic que us redimia 

de tanta pretensió.

Tant és si canteu floretes 

o la vida dura

del treballador, 

les orelles son estretes, 

ningú sotja tanta llagrimeta

ni creu que aneu de debò.

Però llueix fer veure 

que se us admira i coneix, 

fins i tot a la majoria, 

que no us escolta

i ni tan sols us llegeix.

Malgrat tot seguiré fent poemes, 

ni que sigui per pur onanisme, 

per apaivagar les pròpies penes, 

per notar la sang a les venes, 

com un joc d’espiritisme 

d’algú que ni tan sols és creient.

Francesc Marcé i Puig

12 de maig de 2025.

Celebracions

 "CELEBRACIONS"

Hi ha a qui no tempten les celebracions, 

com si defugir els aniversaris 

pogués segrestar infinitament el temps.

A mi em plauen aquests rituals, 

que suposen anar afegint graons 

a tot aquest tràfec diari, 

que fa la viu viu entre modestos extrems, 

que transita per massissos poc alts.

Aquests accents fixes però puntuals,

institueixen tot un costumari 

de dates que avancen a salts, 

però que convaliden Il·lusions, 

deixant de banda que siguem mortals.

Talment com disculpes per compartir els rems

més enllà d’un minúscul aquari.

Com un bon antídot per segons quins mals.

Excuses per afermar que no hi ha vincles trencats. 

Que seguim amatents al peu dels canons.

Que foragiten greus alteracions 

en tot allò que considerem nostrat.

Que fan que el món no s’aturi 

malgrat els possibles assalts.

Fingint que no hi ha res que ens deturi.

Que no han minvat els ideals.

Benvingudes doncs les celebracions 

si aporten nova saba per seguir endavant.

Francesc Marcé i Puig

16 de maig de 2025.

Ta presència

"TA PRESÈNCIA"

Quan ta imatge ix 

pel marc de la porta, 

esdevé embruix 

ta presència forta; 

un missatge fonedís.

Ta presència omple 

tota l'estança, 

trastocant la balança.

El vent se l’emporta.

Tos ulls xoquen 

amb la meva mirada, 

pessics de no res, 

de partida guanyada, 

on tothom surt Il·lès.

Francesc Marcé i Puig

11 de maig de 2025.

Fantasies

 "FANTASIES"

Avui escriuré un sonet que no soni, 

dedicat a algú que no existeix, 

així no hi ha perill de què abandoni 

a qui l'estima amb escreix.

És l'avantatge dels éssers de somni 

a qui sols despulla qui els vesteix, 

que permeten fer-se l'orni, 

tot i no haver-hi cap espiga al seu feix.

Compte però, que un empatx de fantasia, 

tant si és de nit com al migdia, 

pot fer anar pel pedregar

a qui sols persegueix quimeres 

sens haver viscut mai de veres 

i que sols sap tirar sens engaltar.

Francesc Marcé i Puig

6 de maig de 2025.

Collons!

 "COLLONS!"

Rellegint els poemes 

que el pare dedicà a la mare 

quan ella ens va deixar, 

l'he recordat assegut a taula, 

perdent de cop la flema, 

com si cerqués empara 

al sojorn d'un déu llunyà, 

sens que valgués cap paraula, 

descarregant breument la ira

de continguda impotència, 

com qui res no espera del demà.

Cop de puny sobre la taula 

i de l’ànima un “collons!, 

com si la mala paraula 

fos com ara un passaport

per refer nous horitzons.

Francesc Marcé i Puig

5 d'abril de 2025.

Rebuscant

 "REBUSCANT"

Rebuscant en el mar de lletres 

de tantes fesomies conegudes 

que tinc ànsia per descobrir; 

com si caminés a les palpentes 

per dreceres desconegudes, 

però albirant un bon destí; 

cercant el meu mateix reflex 

en tant d'altres que em van precedir;

vaig acotant un món complex, 

a voltes més simple del que hom pot predir.

És una cadena, baula a baula, 

que, avançant com gata maula, 

pot mutar en diabòlica espiral 

vers un univers novell sense fi.

Francesc Marcé i Puig

5 d'abril de 2025.