"COLLONS!"
Rellegint els poemes
que el pare dedicà a la mare
quan ella ens va deixar,
l'he recordat assegut a taula,
perdent de cop la flema,
com si cerqués empara
al sojorn d'un déu llunyà,
sens que valgués cap paraula,
descarregant breument la ira
de continguda impotència,
com qui res no espera del demà.
Cop de puny sobre la taula
i de l’ànima un “collons!,
com si la mala paraula
fos com ara un passaport
per refer nous horitzons.
Francesc Marcé i Puig
5 d'abril de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada