"EL PLANETA DELS SIMIS"
Ara que aquest món s’acaba
i sembla que s'imposa el merder
més val no dir ni fava,
que apagui el llum el darrer.
Hom vol salvar el planeta
i el que vol és salvar el seu,
el que amb sa mirada estreta,
és l’únic món petit que veu.
Ara que arreu governen sonats,
megalòmans d'egos inflats,
obsedits amb son benefici,
que sols saben trencar plats,
mare meva quin desfici.
Tots actuant com infants irats.
N'hi ha que xalen sens embuts,
d'altres fans de l'eufemisme.
Tot dura menys que un esternut.
Tot lliscant cap a l’abisme.
Ara bé, al marge del discurs,
sembla que el planeta se’n riu.
Anirà seguint el seu curs
com fa qualsevol riu.
Que no som el centre del mon,
ni la única vida és la nostra,
que a l’univers tant li fa
si de cop s’enfonsa un pont
o ens cau pel cap el sostre.
Francesc Marcé i Puig
22 de juny de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada