"A LA MANERA D'ESPRIU"
Cor que ullprèn
de glaçades cimeres
l’alè que es corprèn
entenedor.
Buides buidors
emmetzinades
de vaixells ancorats
al cel aqüífer
d'una antiga cançó.
Bocins de no-res
de mort esperada.
Glaçons de gel
d'ocell penjat d'un arbre.
Metafísica de qui respira
per una canya de vidre.
Jo ja no hi sóc.
Que ningú m'hi esperi,
ni tan sols el meu dolor.
Francesc Marcé i Puig
13 de juliol de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada