Foteses

 "FOTESES"

Llànties d’espígol, 

defugint temps esquívols.

Pues d'eriçó 

que ni tan sols punxen 

però s’ericen en munió.

Ànimes de canti, 

adoradores d'un jou 

que les suplanti.

Ni tan sols la mar es mou.

Les ones ja no burxen.

Pous com espadats, 

plens de déus regalats, 

que amb prou feines suren, 

però clamen ses maldats 

dins dels plats que escuren.

Oli a tot un cos 

de pell adormida, 

abúlia reeixida, 

cor com un monyó, 

ànima pansida.

Canten els turons, 

pedres a rodolons.

Canten les carenes, 

mortes les sirenes.

No hi resta ningú 

a dins de cap iglú.

Francesc Marcé i Puig

15 de juliol de 2025.