"GOIG I DOLENÇA"
Qui foll habita en el passat
i en el present submergir-se evita,
-tant és a una com a una altra edat-,
en els llims per sempre levita,
l'avenir li sembla un espadat,
tot delit i tot goig foragita,
caminarà sempre espantat,
com ermità emboscat a sa ermita.
Quan s'espera sols dolença
i a tot goig es renuncia,
el destí fa complaença
d’allò que un mateix anuncia.
Que la vida és plaer i dolor
i un no cal que negui l'altre.
Qualsevol espurna pot encendre un foc.
Qualsevol llavor pot tornar-se arbre.
Francesc Marcé i Puig
7 de juliol de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada