Confluirem

 "CONFLUIREM"

Sospirs de globulina 

alleten el meu cor.

No puc dir que és la olor 

dins mon nas anòsmic; 

potser és el flaire 

que deixa ton sabor.

Ta presència impregna 

esquitxos de demà 

que creixen més enllà 

de tot esdevenidor.

Línies paral·leles 

que tot fugint es troben, 

espurnes dins la foscor, 

quadratures de cercles, 

pedres que s’estoven 

amb una lleu remor.

Confluirem en un destí 

de pa amb sucre i vi, 

o de pa amb sucre i sal

-si et sembla més cabal-

sens que ningú marqui el camí, 

ni ens esveri pas cap mal.

Francesc Marcé i Puig

1 de gener del 2026.