"PREC"
Vull morir dins dels teus braços
i serà com no haver mort;
mil balcons plens de domassos
i una pau sense conhort.
Abraçada acollidora
que em fondrà fins l’infinit;
un profit sense penyora
d’un Tità mig arraulit.
Mai serà tard, mai serà d'hora,
mai més hores ni minuts,
cap més cel obac que plora,
ni grans planys, ni gemecs menuts.
Una gran solitud acompanyada;
jo un Neptú i tu una Fada.
Francesc Marcé i Puig
24 de gener del 2026.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada