Pit-roig

 "PIT-ROIG"

Pit-roig, que dones la benvinguda al vespre, 

quan ja tafaneja la nit, 

amb cant, garbuix d'estornell, rossinyol i merla,

malgrat tenir un cos tan petit;

sentir-te tota melangia esberla, 

tota menja fa bon profit; 

ets una imperceptible perla 

dins d'un món tan arraulit.

Què seria de nosaltres 

sens ta nímia presència, 

sens ton posat de setciències 

i aquest pit rogenc com unes galtes?.

Fugiríem a la cerca d’indulgència, 

més enllà d'on abasta l'oblit.

Francesc Marcé i Puig

25 de febrer del 2026.