Sol d'hivern

"SOL D'HIVERN"

Sol civilitzat, 

d’hivern, 

amoixa pells 

lluny de l'infern. 

Concert de vent, 

per barana i onatge, 

pentina el paisatge 

erm d’una ignota platja.

Coloms obsessius, 

lluny dels seus nius, 

assetgen els escassos 

cossos lassos. 

Dos ciclistes despistats, 

pitgen fre 

per fer un mos arrecerats. 

S'ha aturat el món 

per un instant 

a una renovada platja gran.

Un punt mort 

d'impavidesa, 

dolç conhort, 

adés amb tanta 

pluja encesa. 

Francesc Marcé i Puig 

3 de febrer del 2026.