"A TRENC D’ALBA"
Ardorosa esclata
la rosa carmesí,
copa desclosa
d'un embriac vi.
Ensems panteixa
ton llavi prim i fi;
xardorós em cerca
just arran de coixi.
La nit s'esgargamella
amb son silent crit,
com fadrí que galleja
valent però espaordit.
De grat reviscolen
totes les benaurances;
a plaer s'apaivaguen
tristors i recances.
Arrapats guaitarem
la claror que s'atansa,
dansant romandrem
ben junts a trenc d'alba.
Francesc Marcé i Puig
23 de maig del 2026.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada