"PRIMAVERA CAGADUBTES"
Han fet fora els ocupes
i ara rauca una granota
a la casa del costat;
té ara la piscina en propietat.
Al jardí tot creix i brota;
la pluja amara flors eixutes.
Refila lluny el rossinyol;
sembla que canti en catanyol:
carinyo, carinyo, diu esverat,
com si s’hagués vinclat la pota
cercant matolls, fent-s'hi un forat,
tot enyorant obagues grutes.
La primavera vergonyosa
no s'acaba de mullar,
no sap quin abillament portar;
el d’estiu encara li fa nosa;
del d’hivern se’n vol desempallegar,
com qui no vol la cosa.
Diuen que és el canvi climàtic,
però jo sé que és molt més profund;
l’equinocci està traumatitzat;
ja no sap què és foc, què és fum;
si ser simpàtic o antipàtic,
veient un món tan malgirbat.
Francesc Marcé i Puig
13 de maig del 2026.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada