"SENSE TÍTOL"
Treu el nas la lluna
per l'escletxa de la morera.
Flirtejo amb un rat penat
dins d’una nit sense títol.
Sento la remor esquívola
d'un món sense títol,
l’ambigu gemec
d'una munió d’éssers,
sense títol.
El silenci sepulcral
de quan tot pot esdevenir,
sense títol.
Fugint d'un cosmos en mosaic,
intitulat per delirants ments
de bruixots descerebrats,
amb títols auto-regalats.
Com un insult la caldera
del veí sense títol,
en plena canícula.
És fredolic el seu esglai d'estiu
sense títol?.
Potser més val sense títol
que mal encapçalat.
La lluna ja esguarda descarada
des del seu núvol estant
en aquesta hora sense títol.
Qui més qui menys somiant,
sense títol,
amb son redemptor particular
que tot ho torni a anomenar.
Traidorencament l’alba,
mentre escrivia,
s’ha anat deixondant.
El gall i un cotxe arrencant
restauren la realitat.
Encara giravolta
el rat penat despistat.
La lluna ja s'ha encauat.
Bruixots i embruixats,
a punt,
per seguir marcant al ramat.
Francesc Marcé i Puig
3 de juliol del 2026.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada