"DEFORA I DEDINS"
Quan tot el que brolla defora,
esdevé encongit per repetit,
com una paraula molla
que ja no fa bon profit,
quin perill, el parany, l’esquer,
de capgirar-se cap el dedins,
defugint tot aquell mullader,
endrapant la pròpia cua fins
que giravoltant com un foll,
-les seves deixalles engolint-
hom es cregui alhora nau i moll,
encantat fitant la bromera
que emergeix dels seus confins,
feliç dalt de la figuera.
Francesc Marcé i Puig
23 d’agost del 2026.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada