Escletxes de núvol

 "ESCLETXES DE NÚVOL"

Remuga, remuga, 

ocult en sa espluga, 

que ben poc l'aixopluga, 

la gola poruga 

d'un profeta borni, 

expert en fer l’orni, 

tot fugint d'estudi 

davant el diluvi 

que a prop ja belluga. 

Qui sap si s'atansa 

un doll de recança, 

mancat de balança, 

fugint d’un Sant Jordi, 

que no salva prô cansa, 

com foll que sols dansa, 

enfront del diluvi 

anunciat d’antuvi, 

com del llavi la pansa. 

Esclaten escletxes, 

no és cosa de metges, 

ni d’arquers amb fletxes, 

ni de frares heretges, 

ni fuites d’esperança, 

ni rossinyols cap a França, 

ni de trencar cap llança, 

ni de campi qui pugui, 

ni que el cel s’ho endugui. 

Quan anuncien pluja, 

i el dòlar s’apuja 

pel bram d’una truja 

i el canvi pel canvi 

sens que hi hagi recanvi, 

i babau qui no fuja, 

potser ha arribat l’hora 

de què fem enfora 

tant teulat que no sopluja. 

Deixem-nos de punyetes

i mànigues estretes, 

sempre amb fils i vetes, 

experts o poetes, 

o fent les maletes, 

creient-nos atletes 

d’una gran competició 

on rep sempre el nostre crostó. 

Escletxes de núvol 

no obren aixetes. 

Francesc Marcé i Puig 

16 d’agost del 2026.