"La validesa depèn de les creences". Gregory Bateson.
diumenge, 12 d’abril del 2009
Oferiu Flors als Rebels que Fracassaren
Premonitoriament el 1969 (!) l'Oriol Pi de Cabanyes escrivia un llibre amb el títol que fem servir per aquest article.
L'article també es podria titular: "Qui us ha vist i qui us veu ara", o bé "On son els joves dels anys 70".
A Euzkadi, a mitjans dels 70 els que corrien davant dels grisos eren els joves abertzales; a Catalunya s'hi enfrontaven els grups d'esquerra i extrema esquerra (Bandera Roja, El Moviment Comunista, El PSAN, etc). Avui, aquells segueixen corrent davant l'Ertzaintza i se'ls ha criminalitzat, fins identificar-los amb E.T.A i prohibir-los la participació política.
La Llei de Partits del PP i el PSOE, autèntica vergonya dins una Europa democràtica; precedent aïllat; autentic estat d'excepció emmascarat amb arguments maniqueus, n'es l'instrument. Un instrument que ha portat a falsejar els resultats de les darreres eleccions a Euzkadi.
Senyors meus, prohibir un partit polític és una autèntica paradoxa en una democràcia real, encara que defensi objectius totalment "antisistema". A la llarga, ja em perdonareu tots els majoritaris, però les minories acostumen a ser la veritable font de canvi dins del sistema mateix.
Aquells joves de Catalunya i d'altres parts de l'Estat, avui militen en partits que van des de la dreta més rància, fins a l'esquerra més radicalment descafeïnada, passant per l'esquerra menys esquerra. Molts d'ells han arribat així a escalar fins el poder; a convertir-lo en el far que guia la seva vida; o a convertir-se en feres ferotges (records Ovidi) del mon dels negocis; o be en intel.lectuals orgànics apoltronats, membres de la cultureta postmoderna.
Tots tenen quelcom en comú i és el despreci que senten cap aquells anys de lluita per arribar a les arrels del sistema i posar-lo en crisi. Maleits "progres"; quins ingenus (quines febrades adolescents).
Ara son ells qui dicten les normes i ens fan combregar amb rodes de molí. Ara es poden permetre exhibir una tolerància zero. Jugar al paternalisme, o al despotisme il.lustrat amb tots nosaltres. Canviar la vella moral per una moral de nova planta basada en allò políticament correcte (al seu entendre). O bé reprimir o simplement despreciar als joves que avui afortunadament tornen a alçar la seva veu, "per una tempesta, per un raig de sol, o pel rossinyol que ha de cantar al vespre" (Joan Manuel Serrat. Ara que tinc 20 anys).
Si us plau, col.legues, que el puritanisme de dretes és nefast, però el puritanisme d'esquerres és pitjor (un oxímoron). Com la intel.ligència militar, vaja.
Nota: Fotografia F. Marcé. Donostia. Col.lecció Anys 70.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada