dimecres, 22 d’abril del 2009

¿Votarieu una candidatura per proclamar la independència? Es pregunta a l’enquesta del dia 19 a l’Avui.

Si, evidentment, però sempre que tingués suficients expectatives d’aconseguir prou força. Em temo que la conjuntura no ho facilita precisament. El vot independentista fins ara l’ha arreplegat Esquerra, que tot i tenir bastant pes electoral, no deixa de ser minoritària dins el tripartit i no li ha tocat més remei que moderar-se o fer-se possibilista, com qualsevol que governa. Una altra part es troba evidentment dins de Convergència.

Després tenim tot el moviment ciutadà de Brussel·les i de les organitzacions civils que hi participen. Aquest és un bon actiu. Però el panorama no és esperançador. Esquerra està a punt de trencar-se, per la suposada poca pressa dels uns i massa pressa dels altres. Una candidatura per la independència hauria de ser transversal, recollint el vot d’Esquerra, el vot sobiranista de Convergència i perquè no, d’una certa part de votants tant del PSC com d'Iniciativa, menys tebis que els seus partits. Hauria d’il·lusionar la joventut que s’incorpora al vot, amb un projecte de País engrescador.
Ja em perdonareu que sigui massa realista, però si Esquerra es trenca no només no anirien junts evidentment, sinó que, ans el contrari, restarien: faran un mal favor a la causa, dividint i disminuint la força de l'independentisme en termes de vot. Jo he votat Esquerra i es una situació que sincerament m'emprenya. En aquest país sempre pocs i mal avinguts.

Sembla clar que si aspirem a un reconeixement internacional la declaració d'independència hauria d'estar recolzada per una majoria, com més important millor, del parlament. No pensareu en aquestes alçades fer la revolució, o envair Catalunya per Prats de Molló com l'entranyable Avi Macià.

En aquest sentit crec que el camí més clar és d’entrada seguir impulsant el referèndum des de la societat civil, que això si que pot ser assolible. Penso doncs que la pilota està a les nostres mans; a les de la societat civil, que hem d’aconseguir entusiasmar a totes les capes i ideologies; tant els empresaris ( que hi han de veure "el negoci"), com els treballadors que hi han de veure més garanties per assolir una millor qualitat de vida.

Si entrem al joc dels partits se'ns menjaran, com és possible que li estigui passant a Esquerra. Som el poble qui hem de pressionar els polítics perquè siguin coherents amb si mateixos i les circumstàncies i es trobin en un punt de no retorn. Sento el pessimisme, però crec que aquí no és possible ni tan sols una ficció com la que es van permetre amb el reportatge de la suposada independència unilateral de Flandes. Aquest no és un Estat veritablement democràtic i la constitució permet enviar-nos els tancs de visita i hi hauria molts espanyols i fins i tot catalans que brindarien amb cava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada