La Nit Barcelonina

Home-less



Avui t'escric a tu noieta
Quasi una criatura, noieta.
Una criatura desarrelada i enfonsada en l'oblit.
Noieta posseïda d'una pressa
que no saps d'on ve
ni on et fa anar.



T'escric a tu,
amagada darrera la teva capa,
com la caputxeta;
perseguida per llops (imaginaris?)...

inimaginables.



T'escric a tu noieta,
perduda en un mon hostil
que et resulta immens.
T'escric a tu que ets a la cara fosca.



T'escric a tu noieta,
perquè els altres ni et parlen;
perquè ets el mirall de la seva pròpia misèria;
perquè els fas por;
perquè la teva solitud els espanta.



T'escric a tu noieta,
perquè ells que ni et coneixen,
et fan objecte de calumnia i de menyspreu.



T'escric a tu noieta,
que vius immersa en la por:
una por que no cessa,
que et te presonera,
que sols pot amagar terribles secrets,
que fins potser tu mateixa has oblidat.



T'escric a tu noieta,
que t'aferres a mi,
perquè no et vaig saber negar la ma
i no tens a qui ni a què aferrar-te.



T'escric a tu,
perquè com més et conec,
més em sento responsable d'aquesta societat,
que t'ha llençat al marge del camí.
Que et vol convertir en deixalla.



No és culpa........
És vergonya !.



Francesc Marcé i Puig.
10 de maig de 2009

Poema dedicat a una noieta d'edat i nacionalitat  indefinides, que de tant en tant apareixia per la porta del 2o Acto on no era massa benvinguda, sempre vestida amb el mateix anorac atrotinat amb caputxa, i que, segurament per la meva debilitat pels més febles i marginats, em vaig trobar sens saber com mig apadrinant i acompanya-la a passejar de tant en tant pels carrers del Raval fins Via Laietana i convidant-la a algun entrepà.

#NitsDeBarcelona