diumenge, 10 de maig del 2009

Joan Salvat-Papasseit

Res no és mesquí


A Josep Obiols



Res no és mesquí
ni cap hora és isarda
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'enmiralla el llit de tota cosa feta.



Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I la onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern __Primavera d'istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.



Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a neixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.



Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
__Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.



Joan Salvat-Papasseit
L'Irradiador del Port i les Gavines
1921

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada