Spleen IV
Solitud, vil daga traïdora.
Per trucar ja no resten portes.
Restes d'un miserable farcell.
Les moixaines d'ahir son mortes.
Enyoro el contacte d'una pell
tendre dolça i acollidora.
Cada dia soc més orfe i vell.
En Levi Strauss ni cru ni cuit.
S'han fos amics companys i parents.
L'horitzó un inabastable buit.
S'ha esmicolat la rosa dels vents.
Fredes llàgrimes de color vermell.
Sols una pila d'ossos cruixents.
Ni llum ni espurnes, tan sols foscor.
Llefiscosa baba de cargol.
Ni crits ni rialles ni remor.
Silenci pitjor que tot soroll.
Ni goig ni joia ni presents.
El cervell no aguanta un escorcoll.
És pura massa putrefacte.
Les idees em buiden els ulls.
Ja no hi ha marge per cap pacte.
Embarrancat enmig dels esculls.
Vaixell que no arribarà mai a moll.
Francesc Marcé i Puig
2 de maig de 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada