Spleen III
Aquelles flors ja no tornaran.
Es marciran les orenetes.
Ja no fluiran mai més els rius.
Els escarabats sortiran dels nius.
Sords els timbals i les trompetes.
Les garjoles ens acolliran.
Els morts es cruspiran tots els vius.
Macabre dansa que agermana,
unes mans que ja no son netes.
Mala maror que s'encomana.
Res no en resta del que no ha existit.
Mentides, veritats, tan se val.
Vanes il.lusions de cors petits.
Quin fàstic profund tot aquest ball.
Eixordador batall de campana.
Babaus egocèntrics emmudits.
Paraules buides, parauletes.
Es rebenta el buit dels nostres pits.
I la sang glaçada a les venes.
Ja ningú fa cas dels nostres crits.
Ningú escolta les nostres penes.
Francesc Marcé i Puig
30 d'abril de 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada