Spleen II
Fugiu tèrboles aigües del destí.
Enfonseu cadàvers putrefactes.
Ni flors ni violes ni romaní.
Tan sols trossos d'òrgans tumefactes.
Foragiteu els humors de la fel.
Rastre de sang quallada pel camí.
Ni terra ni aigua ni tan sols cel.
Només quatre copes d'un agre vi.
Furgueu dins el ventre de l'amada.
Negre cau d'escurçons plens de verí.
Gallinàcies de curta volada.
Els darrers alens provant de fugir.
Esclafeu els caps contra els turons.
Pinteu de gris la nit estelada.
Claveu-vos totes les dents dels taurons.
Arranqueu la vostra pell suada.
Convertiu-la en tires d'un aspre lli.
Embolcalleu-vos en negre vel.
Timpans esclatant per forts impactes.
Darrers crits d'una ànima esclafada.
Folleu-vos a la mort desitjada.
Deixeu-la atrofiar els vostres olfactes.
Formigues devorant-vos com la mel.
El coll partit, saltant del darrer pi.
Francesc Marcé i Puig.
30 d'abril de 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada