SPLEEN V

Fa 2 mesos i mig vaig publicar a Facebook el poema SPLEEN IV, publicat en aquest bloc el 2 de maig del 2010, rememorant els sentiments d'una època de la meva vida que em van portar a escriure 4 poemes amb aquest nom, "plagiant" Baudelaire a Les fleurs du mal. He considerat que el terme SPLEEN, vinculat a l'època de Baudelaire amb la melancolia indefinida o l'angoixa vital, com a font d'inspiració, tornava a ser el més adequat per aquest nou poema (després de 10 anys sense escriure'n), però no tant perquè se'n desprengui un sentiment de desesperació, sinó mes aviat un cert insight, fruit del contrast entre el xoc del meu estat d'ànim dels darrers 3 anys (i fins el primer més de confinament), amb l'analitzador (allò que fa emergir el no saber), que dirien els teòrics de la anàlisis institucional dels anys 70, que ha suposat l'experiència sobtada d'aquests 2 mesos d'aïllament forçat, que encara perdura junt amb la incertesa, i les conseqüències experimentades des d'una òptica personal.

Em reitero doncs en el que vaig dir llavors, en publicar-lo a Facebook, de què de tot en la vida en sorgeixen experiències positives, encara que no siguin les que voldries o esperaries, sinó potser tans sols redescobrir el que ja sabies, i en part et negaves a tu mateix. Caure de la figuera també pot ser una experiència positiva i, com deia Sartre, el coneixement és un procés dialèctic que avança a través de successives totalitzacions, destotalitzacions i retotalitzacións, ad infinitum. i aquesta és la única veritat, si és que n'hi ha alguna.

També em reitero en les paraules del poema de Martí i Pol de què el teu temps és aquest que t'ha tocat viure i no en desertis, quan et sentis cridat com tothom a prendre part en la lluita, car el teu lloc només tu pots omplir-lo, però hi afegiria que tampoc n'esperis massa si no vols estavellar-te.

SPLEEN V

Solitud, darrer refugi del destí.

Després de la mort i el renaixement.

Després d'anys d'esperança il·lusòria.

Per redescobrir el vell coneixement.

Tan sols buit, falsedat i cridòria.

L'única veritat és en morir.

Ingènua creença en el món i la gent.

Prou estirar la mà i ser mossegada.

 Hi ha hagut mai cap amic company o parent?.

Tots dins d'una bombolla tancada.

Tan sols focs d'artifici en la nit.

Tot pura aparença o façana.

Purs egos immensos fent brogit.

Solidaritat, il·lusió vana.

Falsos jos cercant confirmació.

Tant és aïllament com fals contacte.

Ni tristor, ni desencís, ni desengany.

Sols paper mullat qualsevol tracte.

Tothom víctima del seu propi parany. 

Obrir els ulls davant la humana condició.

Francesc Marcé i Puig

15 de maig de 2020, 1h am.

10 anys després de SPLEEN IV i d'escriure cap poema.