Té sentit la vida?
Som pous de pretensió.
Som pous de futilesa.
Sols megalomania.
Tan sols pura il·lusió.
Quan sols hi ha feblesa.
Pèrdua d'energia.
Anys perseguint quimeres.
Fugint de les pròpies pors.
Ens creiem centre del món.
Vist a través d'ulleres.
Ni amb vidres de colors.
Tota niciesa ens confon.
Quin sentit té la vida?.
Sols és en si mateixa.
Sols rau en cada instant.
Sols en el darrer alè.
Sols en cada guspira.
Eludint cap queixa.
Tot segon degustant.
Morir gaudint de plaer.
Francesc Marcé i Puig
30 de maig de 2020
Dedicat a tots aquells que pateixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada