Sembla que això del Covid i la normalitat-anormal si que té efectes neurològics. Jo en dono fe i el que parlo amb amics i amigues m'ho confirma. A molts ens ha agafat per recercar i redescobrir, tant coses pròpies com alienes, sovint acompanyat d'una vena creativa.
A mi, entre altre coses, m'ha agafat per la poesia, que feia 10 anys que no n'escrivia, escrivint algun poema nou i rescatant-ne d'antics. Però amb una vessant nova, que no havia provat mai, recitar-les i fer-ne un video-clip.
En el darrer mes i mig aquest és el 3er videoclip que publico. El primer amb un poema del 2009, el segon amb dos poemes nous i aquí torno a rescatar un poema del 2009. Ara bé, té una peculiaritat, segurament relacionada en què entre los coses quotidianes que he redescobert hi ha la jardineria.
Però, la principal peculiaritat, dins de la meva faceta com a poeta aficionat (a la primera joventut n'havia escrit molts), és que quasi tots el poemes que he escrit, reflecteixen sentiments i aquest és dels pocs, si no l'únic, que te un caràcter entre descriptiu i narratiu d'una realitat concreta, com és i què hi succeeix: Al meu jardí.
Enllaç al videoclip de YouTube:
Al meu Jardí. Poema recitat per l'autor. Videoclip. YouTube
Flor Natural. Jocs Florals Infantils. L'Hospitalet, 1967.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada