Benvolguts lectors. A mi això del Covid19 i les seves seqüeles es veu que m'està aguditzant la creativitat (tinc amics que m'han comentat que també els hi passa). A part del clip recitat sobre un poema de fa 11 anys, després de 10 anys de no escriure'n cap, el maig en vaig escriure 2 i dilluns un altre, expressant sentiments canviants. En aquest sentit per mi la poesia sempre m'ha funcionat com una bona teràpia. Vaja que ara mateix estic basculant de la política (de la que tot i fer fàstic no em puc desentendre del tot) cap a la literatura (que sempre satisfà més ni que sigui sols a tu mateix).
No em considero un poeta tot i que d'adolescent i jove en vaig escriure molts, per a mi o dedicats a persones estimades. Sempre com un acte íntim i personal. Tot i així vaig tenir la sort que gràcies al meu pare Francesc Marcé i Sanabra, un gran poeta molt prolífic i constant, encara que a vegades n'escrigui de més lliures, domino una mica la tècnica de la rima i la mètrica, que ell em va ensenyar molt aviat.
Després n'havia escrit algun més esporàdicament, quan he sentit la necessitat d'expressar sentiments (el meus poemes acostumen a tenir sempre aquest caire). Fa uns anys en vaig escriure uns quants i els vaig publicar en aquest bloc i fins ara cap més. Aquest 2 els he publicat al bloc i a Facebook per escrit. I tot i que quan un amic em va animar a gravar aquell recitat i en vaig acabar fent un vídeo, vaig dir que seria el primer i l'últim, no ha estat així. Doncs com bé em va assenyalar una amiga, això no es pot dir mai i m'ha tornat a picar el cuc i aquí teniu un altre vídeo amb els 2 darrers poemes: "Té Sentit la Vida?" i "Carpe Diem al Gronxador". Espero haver millorat una mica la tècnica, doncs aquell va ser molt improvisat i ara he fet una acurada planificació prèvia i he anat ajustant més durant el procés progressivament les imatges al text. Espero que el gaudiu, i si no és així, jo si que ho he fet realitzant-lo.
Enllaç al clip de YouTube:
Dos Poemes Desconfinats. Recitats per l'autor. Videoclip. YouTube.
Flor Natural. Jocs Florals infantils, L'Hospitalet 1967.
L'únic concurs a què m'he presentat i premi que he obtingut mai
i que, ja que n'he fet més, he pensat convertir en leitmotiv dels videoclips
com a picada d'ullet a l'època en que vaig començar i gracies a haver recuperat
la fotografia entre les coses del meu pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada