Cul de Sac

"CUL DE SAC"

Quan tot i saber que sols és real la solitud,

et resisteixes al teu destí d'ermità.

Quan després d'anys d'esperar res de ningú,

no et resignes a renunciar al caliu dels altres.

Quan després d'anys de renunciar a tota esperança,

encara et resta l'esperança d'un afecte correspost.

Quan malgrat tot estar en contra no vols canviar d'actitud.

Quan de fet cap d'aquests intents del tot et delità.

Però malgrat el teu autoengany encara esperes algú.

I segueixes de boig cercant per tots els antres.

Quan malgrat l'oblit encara cerques una aliança.

Quan ximple de tu vas creure la vida haver recompost.

Quan tens clar que la única sortida és trencar-ho tot.

Fugir ben lluny i oblidar-te d'aquest passat ja mort.

Quan ja no saps què s'ha fet d'aquelles flors.

Però no ets prou fort per tirar al dret i restes en la dissort.

O és que no saps com fer-ho doncs ets un estaquirot?.

O és que ja son massa esforços aclaparadors?.

Potser sols et resta esperar sens esperar res.

Deixar per fi de témer-lo i fondre's en el buit.

Buidar la ment de cabòries i el cos de cap desig.

Deixar de fer esforços i de portar cap pes.

Deixar d'esmerçar-se per degustar cap fruit.

Moure's per rodalies i no intentar ser al mig.

Però per desgràcia ja és tard per fer-se budista.

I seguiràs donant voltes al cercle viciós de tu mateix.

I seguiràs somiant en la teva particular utopia.

Movent-te sens parar en un circ de més d'una pista.

Cremant inútilment energies amb escreix.

Esperant descobrir la porta algun dia.

Francesc Marcé i Puig
13 de setembre de 2020