dimarts, 8 de setembre del 2020

Descuidar la Salut Mental pot ser Pitjor que la Pandèmia



Alguna d'aquestes autoritats tant responsables, que tant es preocupen dels rebrots, i sols se'ls acut tallar la socialització i les sortides, ha tingut en compte que el problema de salut mental pot ser (ja ho està essent segons les dades) més greu que la pandèmia?. I si continuem així anirà en augment. No és una qüestió menor. És fonamental.

En comptes de restringir la socialització anul·lant festes majors, concerts, actuacions i activitats col·lectives bàsiques per la salut mental, no tenen prou imaginació o interès per promoure-les al màxim, pel bé de tots, buscant solucions imaginatives en què es mantinguin les mesures de seguretat necessàries (ja s'ha fet amb èxit però molt poc)?. No és tant difícil si hi ha voluntat.

Els preocupen i prohibeixen activitats socials i culturals i no els importa que anem atapeïts als transports públics! És estupidesa o hipocresia? La salut mental no és part de la salut general? Son uns irresponsables o ignorants o se'ls en fot?.

Doncs només que pensin, ja no per la gent (cadascú de nosaltres), si no per l'economia, que si un 65% de la població o més, acaba de baixa psiquiàtrica (una proporció infinitament major que la d'infectats) l'economia llavors segur que se'n va a la merda. I una depressió no es supera en setmanes (no se'n mor si no et suïcides) sinó que dura bastant més.

Si les autoritats són inútils, substituïm-les per unes altres amb sols 2 requisits: 1/Que tinguin una visió de conjunt i a llarg termini i no es limitin a tapar forats. 2/Que recuperin el lema del maig del 68, ara més vigent i necessari que mai: "La imaginació al poder!".

Si no segur que no ens en sortim ni a curt, ni a llarg termini. Les conseqüències indirectes socials i psicològiques de la pandèmia i la mala gestió de tot plegat, seran (ja son) molt pitjors que la pandèmia mateixa. Les relacions humanes, la interacció i el lleure compartit són bàsiques per la salut mental. No n'hi ha prou amb assessors epidemiòlegs (a qui tampoc fan cas). També calen psicòlegs, psiquiatres, sociòlegs i antropòlegs.


Article d'Eduard Vieta, cap de Psicologia i Psiquiatria del Clínic: El 65% de la població té símptomes d'ansietat o quadres depressius.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada