"ATZAR I NECESSITAT"
L’única llei vàlida és la de l’atzar.
Quina il·lusió vana el control de la vida.
Com tot sistema, el món tendeix a l'entropia.
Des de què naixem comencem a agonitzar.
No som res més que canalla atemorida.
No és pas el destí allò que ens guia.
De brot en brot i d'onada en onada.
Som poca cosa més que un pobre virus.
Els vaivens atzarosos ens mouen sens sentit.
No som ni ocells, sinó aus de curta volada.
La nostra història s'escriu en fràgils papirus.
El nostre present es resumeix en un alarit.
L’únic infinit es l’estupidesa humana.
Confonent realitat amb fantasia.
Omplint-nos la boca amb buides paraules.
Creient que un gran objectiu és allò que ens mana.
Pensant que grans fites són allò que ens guia.
Quan ni de les cadenes trenquem les baules.
Sortim d’una vegada d’aquests llots pudents!.
Fem esclatar la nostra ment adormida!.
Revoltem-nos i agafem les regnes!.
Llisquem sens aturador per fortes pendents!.
Escarnim la llei, un cop abolida!.
Omplim de bogeria totes les consignes!.
Francesc Marcé i Puig.
23 de març de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada