Ens oblidarem dels nostres buits

 

"ENS OBLIDAREM DELS NOSTRES BUITS" 

 Som fulles seques que s’endú el vent.
Som ocells d'ales cremades per el sol.
Som pobres flors marcides sense fruit.
Som simples còdols perduts a sota d'un torrent.
Som meres espurnes foses dins d’un gresol.
Som il·lusions de plenitud plenes de buit.

 
Que fàcilment ens deixem entabanar,
per absurds cants de sirena,
per interessats temors sens fonament.
Seguim als que ens volen escorxar:
“savis” i poderosos de tota mena,
sens preguntar-nos mai què vol aquesta gent.
 
Potser ja és hora de què ens anem despertant.
De negar-nos a ser enduts per el corrent.
De fugir de totes aquestes penombres.
D’aixecar-nos i començar a mirar endavant.
De cercar què hi ha al darrera del que és aparent.
De començar a ser persones i no nombres.
 
Sols així serem fulles verdes contra el vent.
Ocells lliures volant més enllà del sol.
Flors radiants curulles de fruits.
Part de les ones d’un immens torrent.
Espurnes ixents d’un nou i gran gresol.
Sols així ens oblidarem de tots els nostres buits.
 

Francesc Marcé i Puig.

 28 de març de 2021.