El meu pare Francesc Marcé i Sanabra i dos companys, en Marià Riera i en Valentí Julià, van crear cap a principis dels cinquanta la Ceràmica Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat. Va durar forces anys. No tant perquè fos un gran negoci, com perquè gaudien d'allò més amb el que feien i amb la companyia mutua. Tenien una predilecció especial per les peces d'inspiració africana. Però també van fer coses més diverses. Van arribar a fer fins un joc d'escacs amb unes peces força ben trobades i originals. Recordo que quan es va inventar l'antecedent directe de la "marca Espanya" amb el boom turístic se'n van aprofitar inventant-se i fent uns "Sols d'Espanya" que van tenir força sortida. També van fer peces d'art sacre, com pantocràtors.
El taller era a un local atrotinat al final de l'eixida de casa l'avi. Sempre amb la ràdio posada. Jo hi anava sovint de crio doncs s'hi respirava un caliu especial. Els trobava a ells tres i al meu oncle Josep Maria Marcé i Sanabra amotllant les peces, o pintant-les, o envellint-les amb full d'or quan calia, junt amb alguns ajudants fidels que van tenir, com en Lliberto i en Jordi. Al terra del taller s'hi amagaven uns pous impressionants on hi havia el fang tendre. Una menció especial es mereixen aquelles bates que portaven tots, d'un color marró gos com fuig, com de botiguer de l'època.
La gran festa però s'esdevenia en la ocasió de les fornades, que sempre anaven acompanyades d'un bon àpat de viandes cuinades al forn. Tots gaudien amb la manduca.
També van fer, en especial món pare, algunes peces més originals, de creació pròpia, sens inspirar-se en l'art africà o sacre.
A sota se'ls veu quan construïen els dos forns de llenya. A l'altra fotografia antiga treballant en l'escultura de "El Pelegrí". Un encarrec d'un particular i l'escultura més gran que van fer. Els va portar força maldecaps i enginy poder coure-la al forn. El pare és el de les ulleres. Després es poden veure nou peces d'inspiració africana i quatre personals del meu pare, que conservo a casa.
"La validesa depèn de les creences". Gregory Bateson.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada