ANCORATS A UN ESVORANC
El vent no sap que acarona els núvols,
ni l'aigua sap que amara la terra.
Molts no saben ni tant sols que viuen.
Un món ple de discursos tèrbols.
Xerrameca tant de dreta com d’esquerra.
Massa parlen sens saber què diuen.
Massa mullena per uns cors tant secs.
Les granotes rauquen totes a cor.
Ancorats a un temps accidental.
Ocells que no saben que tenen bec.
Tots pobres i enfebrats per l'or.
Massa bufetades que ni fan mal.
Tot son pensaments sense objecte.
Esperant que arribi el sexe tàntric.
Que exploti la llum dins del cervell.
Massa tabús en nom del respecte.
S’ha mort l’últim voltor romàntic.
Ningú no sap què hi ha sota la pell.
Deixem que ens mengi un lleó restret.
Que ens defequi una hiena riallera.
Que ens creixin les herbes dins la gola.
Pistola descarregada no fa cap tret.
Qui espera i no es mou desespera.
Cap simulacre mai consola.
22 de setembre de 2021.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada