I STILL GOT THE BLUES (O NO)
Blues blavet de terra trista.
Pluja rejovenidora.
Cel gris fins on abasta la vista.
Els ocells no troben la menjadora.
Pluja rejovenidora.
Cel gris fins on abasta la vista.
Els ocells no troben la menjadora.
En la foscor un cavall renilla.
Surten els cargols esporuguits.
El verd esdevé més verd.
Casa meva s'ha tornat una illa.
Semblen cants però són crits.
No hi ha grills per fer cap concert.
Surten els cargols esporuguits.
El verd esdevé més verd.
Casa meva s'ha tornat una illa.
Semblen cants però són crits.
No hi ha grills per fer cap concert.
L‘olla bull com una regadora.
Totes les cambres resten buides.
Màscara negra mira esfereïdora.
Cap rellotge no marca l'hora.
Mors tant si et cuides com si no et cuides.
S'esmuny el cotxe a cent per hora.
Totes les cambres resten buides.
Màscara negra mira esfereïdora.
Cap rellotge no marca l'hora.
Mors tant si et cuides com si no et cuides.
S'esmuny el cotxe a cent per hora.
Cel gris més enllà d’on abasta la vista.
(Tinc l’ull blau de tant mirar l’infinit)
Francesc Marcé i Puig.
17 de setembre de 2021.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada