Blues de final d'estiu

 BLUES DE FINAL D'ESTIU

Espurnes de gel glacen els cors.

Espills trencats reflecteixen foscors.

Pocs desitjos i massa pors.

Estols de pardals esbojarrats.

Massa arbres socarrimats. 

Ningú no troba els abeuradors. 

Moltes cames dansen soles. 

Que no pari la musica

d’aquesta dansa hipnòtica. 

Solituds acompanyades. 

Massa esforços endebades. 

Potser no corres, però voles. 

Quan els barrets no troben els caps,

les sabates no troben els peus, 

els altaveus no troben les veus, 

canta una gola ofegada, 

una i una altra vegada

i els remugants buiden els paps. 

Res no llisca, tot rellisca. 

Benaurats siguin els mussols

i tots els que moren sols. 

Glòria als guerrers vençuts

i a tots aquests cossos tant molsuts. 

Puny enlaire i un crit de Visca! 

Francesc Marcé i Puig. 7 de setembre de 2021.