DE PUS I ENCENALLS
El pus de la ment esclata
com la pols de la catifa.
És el ritme de les coses.
Ja ha parit la gata.
El sol sol s’empastifa.
Si no destorbs son noses.
Del quadre de la paret
ha emergit una cara.
Xiulen les xemeneies.
Ja no serveix l’amulet.
El savi és un ase.
Botí de patuleies.
El darrer núvol plora
des d’un cel ennuegat.
L'amplolla buida és trista.
Del pantaló sols la vora
d'un escarabat emprenyat
rodant fora de pista.
Ciment i pedres trencades.
Forats plens de buidor.
Plantes creixent cap per avall.
Si vas enrere no bades.
Els plàstics no fan olor.
L’únic que resta un encenall.
Francesc Marcé i Puig.
2 d’octubre de 2021
2 d’octubre de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada