VERITATS SENZILLES?
Oxun, deessa dels sentits,
contemplant des de la nuesa,
sempre el mateix colom blanc,
mentre uns cactus avergonyits
per la seva aridesa
punxen a tothom de franc.
La verònica sens pudor,
fa mil flors que no fan olor.
La rata morta del jardí
no és pas cap mal averany.
Sols diu que la vida segueix
i a tot li arriba la seva fi.
A tot any segueix un altre any.
Tot el que ha florit es panseix.
Les flors de iuca pesen tant,
que el soc li van estroncant.
La kora, més enllà dels dies,
marca ritmes i melodies
i ens convida a ballar
amb moviments frenètics.
A no deixar-nos entabanar.
A ser cada dia més herètics.
Si no fem flors ja ens sortiran.
Sols no aturar-se i seguir endavant.
Francesc Marcé i Puig
8 d'octubre de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada