FOTESES QUOTIDIANES
Ha sortit la cadira
de sota un cul llunyà.
Mil havans en fila,
encenen una pira,
tot sortint a passejar.
Canta el virrei Gotzilla.
de sota un cul llunyà.
Mil havans en fila,
encenen una pira,
tot sortint a passejar.
Canta el virrei Gotzilla.
S’escolen amunt i avall
veritats de cendra.
Les tisores tallen ulls.
L'ase es pensa que és cavall.
Quina tortura més tendra
entortolligar els embulls.
veritats de cendra.
Les tisores tallen ulls.
L'ase es pensa que és cavall.
Quina tortura més tendra
entortolligar els embulls.
Ja borda el camaleó.
Les alarmes es disparen
i llencen cants de sirena.
L'aigua xiscla com un tenor.
Vells mariners que no paren,
mengen baules d'una cadena.
Les alarmes es disparen
i llencen cants de sirena.
L'aigua xiscla com un tenor.
Vells mariners que no paren,
mengen baules d'una cadena.
No s’atura l'obridor,
davant un coll d'ampolla.
Esquinça un quadre de Pollock.
Llums apagats a la foscor.
De llum ni mica ni molla.
Un nadó és devorat per Molloch.
davant un coll d'ampolla.
Esquinça un quadre de Pollock.
Llums apagats a la foscor.
De llum ni mica ni molla.
Un nadó és devorat per Molloch.
Francesc Marcé i Puig.
13 de novembre de 2021.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada