A vegades

 A VEGADES

A vegades els estels
toquen la mà d’un peix.
salten espurnes arreu, 
la farigola reneix.
s'ericen tots els pels, 
les cloïsses alcen la veu
i tot el que és mort ja creix.

A vegades l’horitzó
ja no es deixa veure,
rere una escopinada.
Mussols demanant perdó.
Àngels que han deixat de creure.
El sol una bleda assolellada.

A vegades dins del mar
hi neden mil mugrons,
vomitant llet agriada.
Cards que es fan estimar.
Cervells com cigrons.
Porcs a cada cantonada.

Cintes de plàstic al cel.
Estols de flors a l'autopista.
Una guineu que alça el vol.
La llet s’amaga rere un tel.
Als rocs se’ls cansa la vista.
Dalí plora perquè està sol

Francesc Marcé i Puig. 

13 de novembre de 2021