Mosques

 MOSQUES

Mosques, mosques, allau de mosques.
Ens rodegen i assetgen sense fi.
El seu zumzeig atordidor
rosega el cervell fins a les fosques.
Ens desvien del nostre camí
en un continu aclaparador.

Trobes mosques per tot arreu,
A taula, el llit i el fogó,
fins el nas, el peu i l’orella,
les flors, la femta o la neu,
el llibre i el televisor.
Ens fan perdre bous i esquelles.

Trepanen pubis, ulls i llengües.
Ens infecten les idees.
Maten les aspiracions.
Atrofien penis i vagines.
Fan inacabables les esperes.
Ens tornen carn d’abdicacions.

El senyor de les mosques ha vençut.
Vigila per tot amb l’ull compost.
Escapolint-se, mai abatut.
A l’aguait amb les seves hosts.

Francesc Marcé i Puig

8 de novembre de 2021