Tardor simbiòtica

  TARDOR SIMBIÒTICA

Espurnes de cel en cada respir

foraden sens compassió

les goles ennuegades

d'un pobre camaleó,

que es gronxa embadalit,

intentant acolorir la nit.

Zebres ratllades pugen l’Everest,

mentre les punxes afilades

d’un malaguanyat eriçó

els seguen l'herba sota els peus

i una colla de microbis tristos

alcen les seves veus.

Fulles caigudes cap per avall

creen catifes sense pols.

Se les enduu la tramuntana,

que ix d'uns ulls esporuguits

i escombra de mals averanys

una colla de cervells adormits.

Una tardor infinitament voraç

engoleix sens pietat

primavera, estiu i hivern,

foragitant tots els cucs empedreïts.

Amb el binocle adequat

es poden trobar perles dins l’infern.

Francesc Marcé i Puig. 

29 de novembre de 2021