CENTCAMES SENSE POTES
Llàgrimes de cel
penetren els espills.
Ressonen els tambors
d’una guerra imaginària.
Tots a un món paral·lel.
No son cordes, tan sols fils,
d'abraçades sens amors.
Muntanyes sens alçària.
penetren els espills.
Ressonen els tambors
d’una guerra imaginària.
Tots a un món paral·lel.
No son cordes, tan sols fils,
d'abraçades sens amors.
Muntanyes sens alçària.
Hom cerca veritats
a espais inexistents,
curulls de conills blancs,
de falses màgies
que cremen la pell.
Trets alienats
de cadells impotents,
que no encerten el blanc.
Clamors que són barbàries,
prenent per nou allò més vell.
a espais inexistents,
curulls de conills blancs,
de falses màgies
que cremen la pell.
Trets alienats
de cadells impotents,
que no encerten el blanc.
Clamors que són barbàries,
prenent per nou allò més vell.
Quants timpans foradats
on no sonen les notes.
Quants sexes fets de fum.
Quants desitjos oblidats.
Quants centcames sense potes.
Quants farells sense llum.
on no sonen les notes.
Quants sexes fets de fum.
Quants desitjos oblidats.
Quants centcames sense potes.
Quants farells sense llum.
Francesc Marcé i Puig.
2 de desembre de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada